900 86 63 04 Información gratuita 24h | Recepción T. 931 82 20 40 info@ctlagarriga.es

Tranquil·litzants

Hi ha fàrmacs d’ús comú que poden produir addicció. Els més importants són els que es fan servir per a tractar l’ansietat i l’insomni. Pertanyen a la família de les benzodiazepines. Alguns habituals són:
Tranquimazin (alprazolam), Orfidal (lorazepam), Diazepam, Lexatin (bromazepam), Tranxilum (clorazepat), Noctamid (lormetazepam), Valium (diazepam), Rohipnol (flunitrazepam), Dormodor (flurazepam), etc.

Podem diferenciar tres tipus de pacients que desenvolupen dependència de fàrmacs

  • Pacients consumidors d’altres substàncies (alcohol, cocaïna, cànnabis, heroïna, etc.) que a més consumeixen tranquil·litzants.
  • Pacients als quals s’ha prescrit aquesta medicació per a l’ansietat, l’insomni o una altra patologia, però que, pel seu compte, acaben abusant-ne i augmentant-ne la dosi.
  • Pacients deprimits o amb trastorns de pànic als quals es prescriuen dosis altes de benzodiazepines i acaben desenvolupant una addicció que els impedeix prescindir-ne.

Símptomes d’abstinència

  • Generalment caracteritzats per una gran ansietat, agitació, preocupació, taquicàrdies, palpitacions, insomni, manca de gana, visió borrosa, por de “tornar-se boig”, temor indefinida que li hagi de passar alguna cosa greu, malsons, confusió, espasmes musculars, obsessivitat, hipersensibilitat a la llum i als sorolls, i variades sensacions desagradables. Aquests símptomes acostumen a agreujar-se després de la suspensió o la reducció de les dosis de tranquil·litzants.

Com detectar el problema?

  • El pacient addicte als fàrmacs es queixa contínuament d’ansietat, malestar psicològic o tensions musculars. Necessita les seves pastilles com qualsevol altre addicte “la seva droga”. En un inici, segurament el fàrmac li va ser receptat pel metge per a tractar un estat d’ansietat o d’insomni. De mica en mica el pacient va augmentant la dosi d’ansiolítics que pren. Arriba un moment en què li cal prendre’n cada vegada més i més. Quan a la farmàcia no l’hi dispensen sense recepta, canvia de farmàcia o va a diverses farmàcies per aconseguir-ne més quantitat. Si el seu metge responsablement es nega a augmentar-li la dosi, canvia de metge o acudeix a diversos serveis d’urgències per aconseguir receptes. De vegades, utilitzar els fàrmacs o les receptes d’altres familiars i, en ocasions, arriba a falsificar-les o robar-les. “Necessita” els seus tranquil·litzants i farà el que calgui per a aconseguir-los. Amb freqüència els pren una mica “d’amagat” i quan la resta de la família no és a casa. En general, la família és conscient de la seva dependència de les pastilles, però no sospiten les quantitats en en pot arribar a prendre.

Ansiolítics i alcohol: L’ADDICIÓ OCULTA

  • Tothom sap que és perillós prendre tranquil·litzants i beure alcohol. Són substàncies que es potencien i multipliquen el seu efecte en barrejar-se. Quan es prenen tranquil·litzants i es beu alcohol, l’efecte és l’equivalent a prendre el triple del que s’ha begut o a prendre el triple dels fàrmacs que s’han ingerit. Són addictes greus, però difícils de detectar en les famílies. Denominem de vegades “addicció oculta” la que es produeix en aquestes persones. No consumeixen grans quantitats d’alcohol ni grans quantitats de tranquil·litzants. Però, de fet, l’efecte del consum conjunt és com si haguessin begut el triple o haguessin pres el triple de tranquil·litzants. Són persones addictes, tot i que els seus familiars i, de vegades, elles mateixes, no ho sospiten. Se senten malament, pateixen, tenen els símptomes d’un addicció, no poden deixar de consumir, però moltes vegades no són conscients que tenen una addicció encreuada a l’alcohol i els tranquil·litzants.

Altres addiccions farmacològiques

  • A banda de les benzodiazepines, hi ha diversos fàrmacs potencialment addictius: derivats de l’opi com la metadona, morfina, codeïna i diversos analgèsics i anestèsics que poden generar un trastorn d’addicció. Barbitúrics, amfetamines i els seus múltiples derivats legals i il·legals també poden desenvolupar trastorns d’addicció.

Com cal actuar?

Quan en una família se sospita que un dels seus membres sofreix un trastorn per addicció, el més urgent és aconseguir un diagnòstic professional i un tractament efectiu que resolgui la situació. l’Equip del Centre Terapèutic La Garriga recomanarà el més pertinent en cada cas i assessorarà la família i el pacient sobre com actuar.

ct-la-garriga-12bSI CREUS QUE UN FAMILIAR O AMIC TEU NECESSITA AJUDA, NO DUBTIS EN POSAR-TE EN CONTACTE AMB NOSALTRES.

  • info@ctlagarriga.com
  • INFORMACIÓ GRATUÏTA 24H Tel. 900 86 63 04 | RECEPCIÓ 931 82 20 40

Nom: (requerit)

E-mail: (requerit)

Telèfon: (requerit)

Missatge:

Accepto la política de privadesa - aviso legal

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This